Rolemaster: Mundo de las Sombras

Ja veig que aquest fil s'ha convertit en un monoleg on només escric jo.

Després de consultar al Juanjo, i en espera del que digueu els demés, programo la proxima partida el diumenge 27, d'aquí 1 setmana, ja està al calendari.

Curiosa imatge del la comparació de tamany de les llunes de Kulthea amb la lluna terrestre. Orhan es la més gran i al mateix temps la més propera, el seu orb es molt més brillant i visible que el de la nostra Lluna. Varin també es visible a simple vista. Charon degut a la seva extranya orbita pels pols del planeta te nits mes presencials que altres. Les altres dues amb prou feines es distingeixen de la resta d'estrelles.

Tenint en compte que, en el món real, la relació de tamany entre el nostre planeta i la seva lluna és aberrant comparada amb les proporcions de les llunes del altres planetes del sistema solar, les llunes de Kulthea han de provocar unes marees brutals. M'agradaria veure una comparació entre Kulthea i la lluna Orhan, ja que, si Kulthea té un tamany semblant al de la Terra, el tamany d'Orhan fa que Kulthea i Orhan podrien considerar-se gairebé un planeta doble.

La idea de que els oceans de Kulthea pateixin unes marees molts més fortes que les de la Terra podria servir d'inspiració per a dissenyar alguns dungeons curiosos. Resultaria interessant una aventura en la que els personatges tinguessin que infiltrar-se dintre de la fortalesa del dolent de torn durant el periode de marea baixa, sabent que, si s'hi queden a dins molt de temps, pujarà la marea i quedaràn completament aïllats de la resta del continent (per no dir directament sota l'aigua). També podria servir per a crear alguns fenòmens marítims curiosos. Podria haver algún lloc on la marea baixa deixa al descobert una serralada submarina. Al pujar la marea, les aigues tornarien a cobrir la serralada, potser amb una força explosiva i generant una onada gegantina que s'estavellés contra la costa. Si al llarg dels anys s'ha anat repetint aquests fenómen, la costa s'hauria anat fracturant deixant un paissatge ben memorable (i la visió d'una serralada sortint majestuosament de les aigues a mesura que baixa la marea, per a després tornar a ser engolida per una onada gegantina, és certament èpica - i suposo que científicament impossible, però, a qui li importa?).

PD. El diàmetre de Kulthea és de 8.600 milles (13.840 quilómetres), cosa que la fa un 8% més gran que la Terra, i ens confirma que el tamany de les seves llunes és una salvatjada.

Una mica d'informació oficial que he trobat sobre els fenòmens celestials de Kulthea en els que intervé la seva lluna Orhan.

- - - - - - - - - -

ECLIPSIS

Degut a que Orhan és tan gran i orbita més o menys en la eclíptica, els eclipsis solars (quan Orhan s'interposa entre Kulthea i el sol) són succesos relativament freqüents, haguent-hi un cada pocs anys en un lloc determinat. Degut a la proximitat de la lluna envers el planeta que orbita, els eclipsis solars no tenen l'espectacularitat d'un eclipse solar terrestre (la corona del sol no arriba a encerclar la silueta de la lluna), però la foscor provocada per l'eclipsi és molt més intensa i cobreix una zona més gran de la superfície del planeta. Moltes cultures saben predir els eclipsis amb molta precisió. Un eclipsi totral pot durar més d'una hora i provocar baixades de temperatures superiors als 40º, provocant el caos en el clima local. El eclipsis llunars (el moment en que Kulthea s'interposa entre Orhan i el sol) son també prou freqüents, fent que una porció important de la lluna s'enfosqueixi amb un to vermellós. Algunes cultures menys sofisticades creuen que aquest fenomen es tracta d'un atac dels Deus Foscos contra Orhan i recen per la victoria dels deus de la llum. Gairebé tothom s'alegra (sempre hi ha algú que es sent decepcionat) quan la foscor s'esvaeix de manera inevitable i Orhan torna a resplendir de nou.

- - - - - - - - -

MAREES

TIDES

La gegantina lluna Orhan determina les marees de Kulthea, provocant una marea alta cada 12,17 hores, i dues marees baixes cada día durant aquest periode. Hi tenen lloc dues marees altes per dia degut a que la influència de la lluna més gran del Món de les Ombres tira dels oceans cap a ella. El temps de separació de les marees és lleugerament superior a la meitat del dia de Kulthea degut a que Orhan orbita en la mateixa direcció en que ho fa el Mon de les Ombres.

A més de Orhan, hi ha tot un seguit de factors (les altres llunes, el sol, i fins i tot els altres planetes) que poden influenciar les marees i crear variacions de menor importància. En algunes zones la diferència entre la marea alta i baixa pot superar els 100 peus (30,5 metres), si es donen les condicions ideals.

PD. La marea més gran que es produeix en el nostre planeta és de 50 peus (15,25 metres) i té lloc a la Badia de Fundy entre Nova Scotia i Brunswick, al Canadà. Aquesta badia és una de les 30 localitzacions que existeixen en el nostre planeta on la força de les marees pot ser aprofitada per a moure turbines que generin electricitat.

PDD. Per a qui li interessi un exemple visual de quant fan 30 metres, les Falls Brook Falls de New Brunswick (Canadà) tenen una alçada de 30 metres:

http://www.wilsonscamps.nb.ca/wp-content/gallery/miscellaneous-images/falls-brook-falls.jpg
http://waterfallsnewbrunswick.ca/wp-content/uploads/2008/12/falls-brook-falls-post-1wtmk.jpg
http://getoffthehighwaynb.com/wp-content/upload/fall.jpg

Tot el que expliques esta extret del Atlas General del Mundo de las Sombras i esta molt encertat i demostra que la cosmologia d'aquesta ambientació es interesant, detallada i ven explicada. Kulthea es un planeta afectat per marees, activitat sismica i volcanica, eclipsis, etc... Ja possats detallaré algunes de les coses que t'has deixat. Pero avans comentar aixó que dius que Kulthea i Orhan poden ser considerats un planeta doble. Moltes cultures consideren que a Orhan hi viuen els deus, tot un panteó de sers poderosos i "benignes", pero mai ningú ha pogut viatjar a Orhan per demostrar-ho. Logan diu que l'hi agradaria comparar Khultea i Orhan i el seu tamany. Segons la ultima edició de l'Atlas Khultea te 12.900 km de diametre, i Orhan 5.700. Realment més que una lluna es un planeta doble. Varin 1.650 km i la rocosa Charon 1.275 km. Aquests xifres han canviat al llarg de les varies edicions de l'Atlas del Mon de les Ombres.

Una de les més grans curiositats astronomiques de Kulthea es la lluna Charon, que al contra de la resta de les llunes, te una orbita polar que tarda 21 dies en completar, plena de extrañes perturvacions. Per culpa d'aixó no es posible veure Charon durant més de la meitat del recorregut ja que es trova entre Kulthea i el sol. Un cop cada 149 dies Charon es mostra en la fase de lluna plena i en el cenit de la seva orbita. Durant aquesta nit la lluna agafa una tonalitat roja i brillant. Aquestes nis son temudes per la població de Kulteha, cal recordar que Charon es considerada una influencia maligne de la Thanatos. Es precis recordar que en certes regions properes al ecuador hi ha una coincidencia del moment de més proximitat amb el cenit de la seva orbita. Cuan aixó pasa, cada 10,2 anys, el firmament esta dominat per la figura gran i vermellosa de Charon. Es bo tenir por aquestes nits.

Un altre tema interesant es el perill que suposa viatjar per mar a Kulthea. Si heu vist el mapa sabreu com de fragmentades i disperses estan les formacions terrestres. Aixó esta causat per la gran activitat sismica del planeta. Existeixen milers de illes no cartografiades, la majoria petites, altres més grans, moltes creades per soptades erupcions volcaniques submarines, algunes illes inclos es mouen. També hi ha barreres naturals de coral i roca que son la fi de molts baixells que imprudentment naveguen sense l'ajuda de bons mapes o un capità expert, inclós així el perill no desapareix, bancs de sorra que canvien de lloc per culpa de les correns marines, icevergs que poden arrivar al mateix ecuador des dels pols i inclos terrorifics remolins precisament provocats per l'atracció gravitatoria de les llunes, que poden ser perillosos si un baixell queda atrapat en les seva corrent de succió, també besties marines com taurons, calamars gegants, balenes assessines, dracs marins, etc... Aixó sense contar amb les alteracions meteorologiques, turmentes amb pluja, forts vents, descarregues electriques, tornados i ciclons. Amb aquest panorama es facil entendre com es que un gremi de Navegants que ofereixen un viatge segur a canvi de or pugui existir i cobrar tant cars el seus serveis.

Els oceans de Kulthea son poc profunds en general, pero hi ha grans foses que s'enfonsen a més de 16 km. en l'escorça, el doble de les foses marines de la Terra.

Fins ara a la campanya l'unic mar que heu vist d'aprop ha estat el de Votania, que es massa petit per patir aquests problemes, i la Bahia de Izar també es un lloc relativament tranquil. Pero la costa Oest de Haestra es un altre tema. El Mar de Or pot ser més perillós del que penseu.

Per que un jugador suposa que la magia Mentalista (M) no permet Tirades de Resistencia cuan sempre he explicat que la unica magia ofensiva que no les permet es la Elemental (E)?

Que te d'extrany una trampa tant comú com la d'avui en la que surten uns resorts afilats al detectar un pes sobre el terra?

Per que no pot haber una sierpe acuatica merodejant els tunels inundats que hi ha sota la ciutat nan de Ton Bor?

No es normal que un personatge, deixant la armadura enrrera i nedant pel medi natural de la sierpe en solitari, acavi mort? No ho tenia tot de cara tacticament la sierpe per ser una amenaça mortal?

Creieu exagerat que un grup de 6 PJ's de nivell 5-6 s'enfrontin a un mag elementalista de nivell 12, la seva mascota i 4 mercenaris de nivell 4? I tenint en compte que no us heu enfrentat al mag i la mascota alhora. No heu tingut la sensació de que en altres enfrontaments armats anaveu sobrats i ha estat en aquest que com en cap altre hi ha hagut la emoció i que en algun moment pensaveu que no en sortirieu vius?

Acepto les critiques que tingueu de la partida, pero crec que avui alguns heu sigut injustos, el Constantí i l'Alan escoltaven les critiques i em donaven la raó. Crec que els sistema de joc es solit i funciona, i al contrari del que s'ha dit es realment heroic. Sempre es pot cambiar alguna cosa, com que a partir d'ara els sortilegis amb asterisc (*) permeteran un 90% de l'acció en el mateix asalt, pero en general el sistema funciona i la aventura estava ben muntada.

El que passa es que alguns no s'han adonat el poder contra el que us enfrontaveu. La Jerak Ahrenreth te recursos molt importants a nivell planetari, i el elementalista d'avui es només un peo de una gran organització.

Jo estic content de com ha anat la partida d'avui i pel que he vist també els jugadors us ho heu passat be, i tinc la sensació de que a vegades us queixeu per vici, per aconseguir esgarrapar una mica de ventatge, com els futbolistes fan cuan es queixen al arbitre.

Un altre cosa que he detectat es que en el grup no hi ha cap personatge del estil "lladre", i això es perillós, i més encara sense el barbar Agmar. Ara el grup estara format per "sajarajas" o "buffer dps". No hi ha cap personatge que pugui escalar amb facilitat, de detectar trampes, de nadar amb condicions... Un mag pur com Bako, un Clergue que no el treguis de les seves cures i auras, Logosh i Markus son guerrers poc movils, i el dos mojos saven repartir i esquivar con ningú, pero poc més. Pero ningú porta un personatge amb habilitats d'infiltració i moviment. Despres no us queixeu si caieu en totes les trampes i emboscades.

En fi, ens veiem les fitxes, els daus i les magies en la proxima partida.

Bé, com a primera persona que s'ha queixat de certs aspectes de la partida, seré el primer en contestar. Primer de tot, vull dir que jo m'ho he passat molt bé a la partida, que ha sigut divertida, emocionant, arriscada, i ha mantingut en tensió als jugadors fins al final. Sobre la solidesa del sistema i el seu equilibri, podria queixar-me dient que tal i com s'ha administrat el sistema de magia i especialment els encanteris amb un asterisc, el 80% dels encanteris del meu personatge són completament inútils. Una aclaparant majoria dels encanteris disponibles per als pal.ladins tenen un asterisc i no serveixen per absolutament res si no pots aprofitar els seus efectes en el mateix torn en que els formules, vegis com exemple tota la llista de "Vies de les Armes" que tal i com s'interpreta ara mateix només serveix per a que un pal.ladí només ataqui una vegada cada dos torns. I ja no parlem dels encanteris "bufejadors de defensa" (com l'Escut que m'estic llençant a mí mateix constantment) que tenen un asterisc i que fins ara m'obligaven a fer esperar al grup mig minut mentre m'anava preparant per al combat (una situació que em sembla especialment èpica i heroica). Però això son petits problemes en la "reimaginació" dels sistema efectuada per el Draco que es van detectant i sol.lucionant a poc a poc, i aquest problema meu amb les meves llistes d'encanteris l'he anat arrossegant desde la primera partida del meu personatge, i no he fet cap escàndol ni m'he posat a lamentar-me de que els pal.ladins estàn nerfejats mentre els monjos guerrers estàn over.

També m'agradaria dir, i no vull que soni com si estigués buscant confrontació, sino simplement com a comentari, i demano disculpes per anticipat si ofenc a algú, que ni l'Alan ni el Constantí estaven jugant a la partida de Rolemaster, com a molt estaven d'oients mentre el Constantí s'anava fent la seva fitxa de "Dark Heresy". Per tant, les seves aportacions a la crítica de la partida son benvingudes però s'han de valorar tenint en compte la seva desconeixença de tot el que ha passat a la partida i com ho han viscut els personatges. En resum, si vols criticar una pel.lícula, primer l'has de veure. Doncs amb les partides de rol passa el mateix.

A més, també vull fer constar que la única baixa que hem tingut durant la sessió de joc, el valeròs barbar Agmar, ha mort simplement perque el jugador s'havia avorrit del seu personatge i volia cambiar-lo. Ja sigui perque l'aventura l'avorria, perque els combos de la professió a la que pertanyia el seu personatge no el satisfeien, o simplement perque el grau d'atenció del jugador envers dels seus personatges és increíblement curt, la qüestió és que un jugador ha dut el seu personatge directament cap a la mort i de manera conscient simplement perque no volia continuar jugant amb ell. No volia retirar-lo. No volia que se n'anés amb l'elfa que s'havia enamorat d'ell i enviés a la resta de personatges a fregir espàrrecs mentre ell s'anava a Namar-Tol. El que li passés a aquest personatge havia deixat d'importar-li al seu jugador, i per això ha actuat com ha actuat. Tot i que no podem descartar que el jugador que controlava a Agmar fos una persona maligna per natura que disfruta creant personatges per a matar-los després de la manera més horrible que sel's ocurregui, el fet que un jugador decideixi desfer-se'n del seu personatge en mig d'una partida és un indici que potser hi ha alguna cosa que no funciona en aquesta partida (que pot ser desde que el master no aconsegueix que el jugador s'impliqui en la partida, a que aquest jugador sigui un perepunyetes).

En tot cas, deixem aquestes elucubracions per a que siguin resoltes en una eventual conversa entre el master i el jugador que ha "suicidat" al seu personatge, i tornem al tema principal, que es la meva queixa sobre la manera en que el máster narra les seves partides. Draco, les teves partides poden ser moltes coses. Seràn desafiants, seràn emocionants, seràn divertides, seràn sanguinarias, seràn trepidants, però hi ha una cosa que no son: les teves partides no son èpiques.

- - - - - - - - - -
épico, ca

1. adj. De la epopeya o a la poesía heroica, de su autor o relacionado con ellos:
personajes épicos. También s.
2. col. Grandioso, extraordinario:
actuación épica.
3. f. lit. Género poético que narra con tono grandilocuente y laudatorio acciones extraordinarias y heroicas de personajes históricos o míticos:
la épica medieval castellana tiene su representación más renombrada en el "Poema de Mio Cid".

- - - - - - - - - -

El problema resideix en que el Draco interpreta per èpic i el que jo, el senyor McCloy, la senyoreta Hoch, i m'atreviria a dir que el senyor Skellos interpretan com a èpic no son el mateix. Per al Draco, una cosa èpica és una cosa desafiant, difícil, que els personatges hagin de suar sang per a superar-la. Si en lloc d'una partida de rol estiguessim en una pel.lícula, es tractaria d'una superproducció multimillonaria amb efectes especials de la Industrial Light & Magic i escenes amb mil.lers d'extres.

En canvi, els jugadors abans esmentats interpretem èpic com heroic. I espectacular i heroic no son sinònims. Heroic no significa que els jugadors siguin superherois que derroten a tots els seus enemics sense despentinar-se. Heroic significa que els protagonistes son herois, son gent que està per sobre de la gent normal, no per el que son capaços de fer, sino per que el fan. Perque s'aniràn a perseguir a un grup de malfactors que ha comes un crim en una ciutat dels nans tot i que això impliqui internar-se en un perillós dungeon, quan la lógica indica que l'acció més raonable seria deixar que s'encarregui d'això la guardia de la ciutat. És completament indiferent si, una vegada han interceptat als criminals en el catau on s'amagaven, els jugadors derroten als dolents, o pel contrari, els dolents foten als jugadors una santa pallissa, el elementalista de nivell tretze sel's riu a la cara, els fots el típic discurs de que no els mata per pena, i després se'n van deixant als jugadors amb ànsies de venjança. Tot i que en aquest cas els herois hagin sigut vençuts pels seus enemics, han viscut una història digna de ser explicada als seus fills i nets, i només per les ganes que els han quedat de venjar-se ja tenen un objectiu en la seva vida. Si els jugadors guanyen als dolents, però ho fan simplement perque han tingut més sort que els dolents en les tirades de dau, i el combat s'hagi convertir en el típic duel de "Dungeons & Dragons" on els combatents es llimiten a donar-se hosties fins que el primer que es quedi a zero punts de vida és el que perd, això no és èpic ni heroic. Serà difícil, com pot ser difícil guanyar una partida de Warhammer Fantasy. Serà emocionat, com pot ser emocionant ficar un euro a una màquina escurabutxaques i esperar que et surti algún premi. Serà divertir, com pot ser divertir mirar com juga algú a una máquina recreativa en la qual és un expert. Però no és èpic. No és èpic perque si algún dia el fill d'un dels jugadors li pregunta al seu pare: "Com va ser el combat a les catacombes de Ton Bor, papa?" el pare li contestarà: "Ens vam fotre d'hosties fins que vaig aconseguir una tirada oberta i me'l vaig carregar".

Com que la meva definició sobre el que ès épic i no pot seguir sent una mica confosa, donaré un exemple que el propi Draco ha viscut i a més al final va acabar adoptant. Durant les meves partides de Fading Suns, una de les meves queixes contra l'ambientació era que la teurgia era una cosa ridícula i poc seriosa. Els poders teúrgics funcionaven exactament igual que els poders psíquics, o pitjor, exactament igual que els encanteris d'un sacerdot de "Dungeons & Dragons". Si invocaves l'"Armadura del Pancreator", et rodejava un camp d'energia lluminosa que et protegia com si fos l'aura del Goku transformat en superguerrer. Això podia ser molt espectacular i grandiós, però per al meu gust banalitzava la teurgia i feia que personatges com els Germans de Batalla es convertissin en pal.ladins de Dungeons & Dragons, transformant l'ambientació de "Fading Suns" en "Dungeons & Aliens". Al final, vaig decidir cambiar la descripció dels poders teúrgics, mantenint els seus efectes a nivell de regles. La teugia ara era completament invisible, i es manifestava en forma de petits miracles, coincidèncias afortunades que tenien lloc com si el teurg estiguès protegit per un poder invisible que vetllava per ell. El pa.ladí, perdò, Germà de Batalla que invocaba l'Armadura del Pancreator jo no manifestava un aura lluminosa que desviaba les bales. Ara, simplement, les bales semblaven no tocar-lo. Rebotaven en la seva armadura, o fallaven per un estret marge. A nivell de regles, l'efecte era el mateix (un valor de armadura determinat que es restava al mal dels atacs que rebia el teurg). A nivell de narració, era molt menys espectacular, però molt més èpic. Amb un camp d'energia lluminosa, els enemics sabien que el personatge havia invocat l'Armadura del Pancreator. Sense camp d'energia lluminosa, sino amb una protecció divina invisible, els enemics no sabien el que estava passant. Només sabien que acababen de buidar-li el carregar a un paio que venia corrent cap a ells amb una espasa a dues mans, que estaven segurs que l'havien donat, i aquest paio seguia venint cap a ells aparentment indemne. En la teurgia per defecte, els enemics deient: "Merda, Armadura del Pancreator", i començaven a llençar granades o disparar en foc automàtic per a saturar l'Armadura del Pancreator com si fos un escut d'energia qualsevol. Sense aura d'energia lluminosa, els enemics es quedaven mirant les seves armes pensant que algú els havia canviat la seva munició per bales de fogueix, i fugien corrents perque s'estaven enfrontant a algú aparentment invencible. I el millor de tot és que aquesta manera meva de narrar la teurgia feia que, a menys que el jugador fés metajoc, el teurgs es veien obligats a confiar cegament en el Pancreator en lloc de en la seva capacitat téurgica interna. Un Germà de Batalla que no superès la tirada de teurgia veuria que no apareix el camp d'energia lluminosa i diria: "Vaja, he fallat la tirada. M'esperaré un assalt i tornaré a intentar-ho." Un Germá de Batalla amb la meva "teurgia reimaginada" no sap si el Pancreator ha escoltat la seva pregària, perque no hi ha cap efecte visual que li ho indiqui. Pero al Germà de Batalla li és igual, haurà de seguir carregant cap a l'enemic, independentment de si l'Armadura del Pancreator està activada o no, perque la teurgia implica confiar en el deu al que venerés, no en les teves "forces teúrgiques internes". A menys, es clar, que el jugador faci metajoc i digui que té un mal presentiment i repetirà la tirada "per si de cas". En aquest cas, es mereix que el Pancreator li enviï un llampec diví i el fulmini a l'acte, o millor, perdi els seus teúrgics una temporada. Al cap i a la fí, si ha decidir repetir la tirada, no serà perque no es fia del Pancreator?

Dues maneres de narrar la mateixa acciò. Una és espectacular. L'altra és èpica. Quina mol.la més si algún dia l'has d'explicar als teus fills?

Draco, la partida del diumenge va ser espectacular, brutal i violenta. Però no va ser èpica. I no és culpa de ningú. Bé, sí, hi ha un culpable. I el culpable es diu "Rolemaster". En el meu següent post m'esplairaré sobre això.

PERQUÉ "ROLEMASTER" NO ÉS ÈPIC

En contraposició amb el sistema de combat de "Dungeons & Dragons", on els combatents es dediquen a treure's punt de vida mutuament fins que un d'ells es queda a zero, el combat de "Rolemaster" és molt més ràpid (en termes de duració en torns, no en termes de duració del combat en temps real, que tendeix a durar molt més que un combat de "D&D"), brutal, i sanguinari (les descripcions d'alguns crítics son pur gore). El que sol matar a un combatent no és una perdua massiva de punts de vida, sino patir un critic suficientment potent. Al menys, així funciona en el sistema estàndar. En la versió reimaginada de Draco, els impactes crítics són molt menys freqüents, cosa que fa que els nostres combats siguin molt més similars als de "Dungeons & Dragons", amb la diferència de que la quantitat de punts de vida perduts en un sol cop pot ser molt més elevada.

Tantmateix, l'existència de les "tirades obertes" que permeten que enemics relativament débil tinguin una possibilitat, per minsa que sigui, de derrotar a algún oponent molt més poderòs, fa que el combat tingui un element de perill molt més elevat que a "Dungeons & Dragons". Amb una tirada afortunada, la mestressa de la taberna del poble pot acabar amb un cop de motxo amb la vida de Thargad el Saquejador, Senyor de la Guerra dels Orcs del Nord, i Angar el Fort, guerrer de nivell 30 equipat amb armadura de plaques màgica, pot morir a mans d'un mitjerol que li ha clavat un ganivet de tallar mantega.

Aquest sistema de combat sempre ha sigut al.labat perque li dona un grau de realisme que no es troba pressent en altres sistemes de fantasía èpica, i reflexa l'autèntica perillositat que representa un cop ben donat. Però això també té un inconvenient, que no té perqué ser-ho si tothom n'es conscient i actua en conseqüencia. Tot combat és potencialment letal. No hi ha defensa possible contra un impacte afortunat. Això dona emoció, perque els personatges sempre es senten en perill, però... dona èpica?

Si tot combat és potencialment letal, els jugadors tenen dues opcions. La primera, sers uns suicides i atacar a l'estil "nan matador" intentant aniquilar a l'enemic abans de que tingui temps de respondre. Qualsevol tàctica defensiva que resti velocitat o letalitat a un atac és un esforç desperdiciat. Només augmentarem la nostra defensa si ho podem fer amb mètodes que no disminueixin el nostre potencial d'atac. Tenim un exemple perfecte d'això en el personatge del guerrer nan Logosh, que combat armat amb una destral a dues mans i es dedica a atacar contínuament sense fer cap tipus de parada. La raó d'això és molt senzilla. Si para, no atacarà, i encara que la parada tingui èxit, l'enemic podrà seguit atacant durant el següent torn. Pitjor encara, pot ser que durant la parada falli o tregui una pífia, de manera que rebrà els efectes de l'atac d'aquest torn, i l'enemic podrà seguir atacant durant el torn següent. Així doncs, millor serrar les dents i reçar per a que l'enemic no tregui una tirada prou alta com a provocar un crític seriòs. Al cap i a la fí, l'únic que estem perdent son punts de vida, i d'això en tenim per a donar i per vendre (mentalitat típica de personatge de "Dungeons % Dragons", tot i que ens trobem a "Rolemaster").

El sistema reimaginat en el que juguem fomenta aquesta mentalitat dungeoniana. En el Rolemaster per defecte, els personatges poden dividir la seva Bonificació Ofensiva entre atac i defensa, de manera que tenen un cert grau de control sobre les posibilitats que té d'impactar al seu enemic i mantenir-se al mateix temps a recer dels seus contraatacs. Encara millor, pot mantenir-se a la defensiva durant els primers torns del combat, per a valorar el grau de perillositat que representa el seu adversari, i anar passant paulatinament a l'ofensiva augmentant la qüantitat de punts de la seva BO que destina a l'atac i reduïr la quantitat que destina a la BD. Ara, només tenim dues opcions. O ataques o pares. I tothom sap que la millor defensa és un bon atac.

Així doncs, tenim un sistema de combat sanguinari, violent, realista... però no és èpic, perque els jugadors (ni ningú més) no poden fer coses èpiques. Només poden atacar, atacar, atacar... i desitjar que tindràn sort en la tirada de daus. "Rolemaster" no fomenta les heroicitats i prendre riscos, fomenta el combat tàctic, com si es tractés d'un wargame, i explotar tots els combos possibles entre els personatges.

Si el combat és letal, el sistema de recuperació de les ferides encara ho és més. Si el sacerdot Itir Rumnaheim hagués tardat cinc o deu minuts més en incorporar-se al grup, s'hauria trobat amb tres membres del grup morts. La causa d'aixó: ningú era capaç de detenir l'hemorràgia del pal.ladí, que estava perdent 4 punts de vida per assalt. Els coneixements de primers auxilis del pal.ladí eren completament inútils, perque el penalitzador que patia per les ferides rebudes feia que la única manera de contenir l'hemorràgia era amb una tirada oberta. Ningú dels seus companys actius tenia coneixements de primers auxilis. Mort el pal.ladí, no hi havia ningú que pogués fer imposició de mans per a curar als dos personatges caiguts en combat. El senyor Itir Rumnaheim hauria hagut d'esgotar tots els seus punts de poder en encanteris de curació, concretament el que cura 3D10 punts de vida, que tenen uns resultats terriblement aleatoris. De fet, veient els resultats que va tenir amb els encanteris que va formular, potser hauria pogut salvar la vida a un dels dos personatges moribunds, però només amb molta sort hauria pogut salvar la dels dos. I això esgotant tots els punts de poder. El grup hauria quedat amb dos personatges amb una reserva de punts de vida propera a zero, dos cadàvers, i els dos guerrers supervivents (Agmar i Logosh) molt estomacats. Afortunadament, la partida no incloia més combats. Per al personatge que ha estat dotze assalts dessagnant-se fins a morir i maleïnt el sistema de joc, això no és un gran consol.

Tornem a la tesi original del sistema de regles de "Rolemaster". És certament realista que una persona hagi sofert una ferida tan greu que és incapaç de curar-se a sí mateixa, i per tant mori. Això és molt realista. Però no és épic. Perque implica que, després de cada combat, els personatges hauràn d'anar corrents al sanador de torn a que els curi perque han pres mal i son incapaços de curar-se a sí mateixos. A més, els personatges tenen un descontrol enorme sobre les seves possibilitats d'intentar evitar la mort. Sense un sanador capaç de contenir hemorràgies, quan el pal.ladí Markus va rebre el crític que li va provocar la pèrdua de punts de vida, el millor que podria haver fet és tallar-se el coll ell mateix per a estalviar-se setze torns de patiment. El fet que s'hagi destinat punts a l'habilitat secondària de primers auxilis resulta complemant indeferent, perque ha rebut un crític que fa que dita habilitat sigui completament inútil. No tenim bonificadors per condicions ideals, per a preparar-se, per a tenir equip de primers auxilis, res. El crític dictamina que has de morir, i moriràs independentment del que tú diguis que fas. Amb aquest marge de maniobra, els jugadors podrien llimitar-se a, al començament de la sesió de joc, fer una serie de tirades davant del master, dir-li que aquests son els resultats de les tirades que hagin de fer durant la partida, fer una descripció vaga de que es proposen fer els jugadors durant la partida, i anar-se'n, dient-li al máster que, en base als resultats que han tret, a l'endemà els expliqui si han sobreviscat a la partida o no.

I tot això és molt realista, molt versemblant, i molt creible, però l'epicitat jo no la veig per cap banda.

Cita :

Per que un jugador suposa que la magia Mentalista (M) no permet Tirades de Resistencia cuan sempre he explicat que la unica magia ofensiva que no les permet es la Elemental (E)?

Jo juraria que una de les llistes d'encanteris què té el meu pal.ladí, "Vías de Defensa" o "Vías de Protección", inclou en encanteri de nivell 3 o 4 anomenat "Oració de Protección" que puja +5 a les tirades de resistencia elementals dels companys del pal.ladí (al pal.ládi no, s'ha de fotre). I també em sona haver vist a les descripcions de les races de "Mundo de las Sombras" alguna raça amb sumadors o penalitzadors a "tiradas de resistencia contra frío" o "tiradas de resistencia contra calor". Pot ser que estigui enrecordant-me de coses que en realitat apareixien a "El Senyor de los Anillos", o que estigui confonent-ho amb una altra cosa. Ho menciono només perque veig que això de si la magia elemental de TR o no sembla ser un tema recorrent.

Cita :

Que te d'extrany una trampa tant comú com la d'avui en la que surten uns resorts afilats al detectar un pes sobre el terra?

1 - Les trampes normalment estàn per a protegir alguna cosa, o per a fer pensar que estan protegint alguna cosa, quan en realitat l'únic que protegeixen és una trampa encara més mortífera que aniquilarà a tot el grup. La trampa del dungeon de Ton Bor protegia absolutament res.

2 - L'arquitecte nan que va dissenyar la trampa ho va fer mentre anava begut, o se li va acabar el pressupost abans de concluïr-la. Les trampes solen fer-se per a matar a qui caigui en elles, no per a esgarrapar-lis la planta dels peus. El senyor Logosh, en plena posesió dels seus punts de vida, hauria pogut travessar tot el passadís amb trampa inclosa llimitant-se a caminar per sobre de les punxes, ja que entre l'armadura i la seva descomunal reserva de punts de vida, la única possibilitat que tenien les punxes de aturar-lo era que alguna d'elles li provoqués un crític de perforació prou potent. A més, és la primera trampa que veig en la que la persona que l'activa queda atrapada per ella mateixa.

3 - La trampa no era èpica. Una trampa èpica és qualsevol que surt a les pel.lícules d'Indiana Jones, ja sigui la sala que es tanca i comença a baixar el sostre, la pedra rodona gegant que baixa pel passadís... Aquestes trampes suposen un desafiament en las que tot el grup ha de treballar en equip per a trobar una manera de superar-les. La trampa del dungeon de Ton Bor només estava per a putejar una mica.

Cita :

Per que no pot haber una sierpe acuatica merodejant els tunels inundats que hi ha sota la ciutat nan de Ton Bor?

El problema no és la presència de la sierpe acuàtica en un llac soterrani. El problema és que la sierpe va apareixer sense avisar, i no només afegia absolutament res a la trama de la partida (excepte donar-lis un ensurt als personatges, ¡però era un ensurt èpic!), sino que tenia el potencial de descarrilar la campanya. Els nostres personatges podrien decidir perfectament que la presència de la sierpe és una amenaça per als habitants de Ton Bor, i planificar una operació conjunta amb la guarnició de la ciutat per a parar-li una trampa i matar-la. Mentrestant, el metamorf ja ha fet via cap a Pedra Celestial i s'ha apoderat fa estona de l'artefacte màgic que no ha de caure en mans del Jerrak Ahrenret. Però això els personatges no ho saben. ¿No voldrà el màster que comencem a fet metajoc i actuar en conseqüència?

Cita :

No es normal que un personatge, deixant la armadura enrrera i nedant pel medi natural de la sierpe en solitari, acavi mort? No ho tenia tot de cara tacticament la sierpe per ser una amenaça mortal?

Deixant de banda les tendències suicides innates dels personatges del jugador Skellos, no hi havia cap element que poguès avisar de la presència d'una criatura perillosa en el passadís. El perill més imminent era que a l'Agmar se li acabés l'aire abans de poder emergir de l'aigua. El fet de que l'aigua on estava nedant estiguès bruta i fastigosa podia prendre's com a prova de que no hi podia viure cap criatura en ella. A més, la sierpe va apareixer sense avisar. Ni ombres inquietants sota l'aigua, ni esquelets de víctimes anteriors repartits pel fons del seu catau. I quan la sierpe va aparèixer, crec recordar que l'Agmar va prendre la decisió correcta: fugir. La sierpe es també el primer monstre amb que em topo que és capaç de fer metajoc i actuar en conseqüència, identificar sense cap problema qui era el causant de l'encanteri de llum amb el que l'Itir va intentar distreure-la (i fracassant misserablement, perque les tirades de resistència de la sierpe eren certament èpiques).

Parlant d'èpica, si algú si la sap l'èpica a la mort de l'Agmar, prego em faci el favor d'explicarme-la.

Cita :

El que passa es que alguns no s'han adonat el poder contra el que us enfrontaveu. La Jerak Ahrenreth te recursos molt importants a nivell planetari, i el elementalista d'avui es només un peo de una gran organització.

I nosaltres anem en camí de convertir-nos en els nois dels encàrrecs dels Mestres del Saber. Bé, si nosaltres no som èpics, al menys ens consola que els nostres enemics sí ho seràn. Són tan èpics que no els afecten les restriccions de l'escenari que sí afecten als jugadors. (Per on s'ha acabat escapant l'elementalista? Per les escales que duen al segón nivell i estàn barrades per una corrent de fluxe? Per el llac soterrani on viu la sierpe que s'ha cruspit a l'Agmar? Per les portes d'entrada que la guarnició de la ciutat manté tancades i barrades? O potser ha passat entre nosaltres en forma invisible mentre els guardies les obrien per a que nosaltres sortissim? És tan èpic que no ens deixa ni fer tirades de percepció per a veure si notem alguna cosa estranya!).

Cita :

Un altre cosa que he detectat es que en el grup no hi ha cap personatge del estil "lladre", i això es perillós, i més encara sense el barbar Agmar. Ara el grup estara format per "sajarajas" o "buffer dps". No hi ha cap personatge que pugui escalar amb facilitat, de detectar trampes, de nadar amb condicions... Un mag pur com Bako, un Clergue que no el treguis de les seves cures i auras, Logosh i Markus son guerrers poc movils, i el dos mojos saven repartir i esquivar con ningú, pero poc més. Pero ningú porta un personatge amb habilitats d'infiltració i moviment. Despres no us queixeu si caieu en totes les trampes i emboscades.

Recomano que la propera vegada que un jugador s'incorpori a la partida amb un personatge nou, li facis tú mateix la fitxa del personatge que convé que porti, ja que sembles indicar que el grup d'aventurers es transforma en una colla d'inútils si no hi ha algú per a cobrir qualsevol eventualitat.

Vull fer constatar també que el sistema de creació i desenvolupament de personatges de "Rolemaster" fomenta la hiperespecialització, perque intentar desenvolupar aspectes del personatge que no segueixin el concepte de la seva profesió serveix de poca cosa. I no parlo de començar a aprendre màgia amb un guerrer, o a vestir armadures de plaques amb un mag. Parlo de desenvolupar habilitats que en principi tothom podria entrenar amb una mica d'esforç, com les habilitats generals (còrrer, grimpar, saltar, nedar...) o la percepció. Però el cost en punts transferits per a desenvolupar aquestes habilitats és molt alt, i els efectes molt poc visibles. El meu pal.ladí podría gastar-se punts en pujar la seva percepción en, diguem, deu caselles (un +50), cosa que combinada amb la seva intuició de +10 suposa un total de +60. És un bon nivell de percepció, però completament inútil contra algú que tingui un Acechar/Esconderse mínimament acceptable (diguem, un +25), i ja no diguem un lladre amb un nivell comparable al del pal.ladí. Com que qualsevol enemic emboscat o farà on tingui algún típus d'ocultació o camuflatge (en la foscor d'un racó, darrera d'una columna, etc) els seus modificadors seràn tant alts que la única manera de detectar-lo per al meu pal.ladí serà, com en tantes altres coses, obtenir una tirada oberta (o que la persona que està intentant emboscar-se tregui una pífia). Per tant, el meu +60 a Percepció obtingut amb tants esforços només em resultarà útil per a detectar coses obvies (accions de personatges molt per sota del meu nivell, o que directament no sàpiguen ocultar-se, cosa que fa estùpid que intenti millorar la meva percepció quan el principal factor que determina les possibilitats que tinc de detectar-los no és la meva habilitat, sino la seva).

A més, els beneficis que un lladre pugui aportar al grup només l'afecten a ell. El meu personatge segueix sent incapaç de correr o nedar dignament per molt que al seu costat tingui un explorador amb +175 a còrrer i +140 a nedar. A més, encara que el meu personatge tinguès uns valors elevats a còrrer o nedar, segueix sense poder fer-ho de manera competitiva perque, per a ser eficient en la professió que ha escollit, va vestit amb una armadura pesada que faria que s'enfosés com una pedra si intentès crear nedant un riu o l'impedeix guanyar en rapidesa a algú que porti menys equip a sobre. El pal.ladí seguirà estimbant-se si intenta grimpar una paret complicada, per molt que el lladre sigui capaç de pujar per les parets amb més rapidesa que l'Spiderman.

La única opció possible per al meu pal.ladí és treure's tot l'equip de sobre i intentar aprofitar totes los bonificacions possibles per equip o situació per a poder tenir possibilitats de dur a terme l'acció que es proposa. I aquesta manera de fer les coses torna a fer inútil gastar-se punts en aquestes habilitats. Com a molt, gastar-se un per a no tenir el penalitzador de -25, i prou.

Sabeu que hauria passat si haguessim tingut un lladre en el grup? Que, quan ens vam trobar amb el passadís inundat, hauria dit: "Espereu aquí, que jo soc el qui millor sap nedar del grup. Enseguida torno." S'hauria internat en el passadís, i se l'hauria cruspit la sierpe. I hauria mort fent exactament el que se suposa que havia de fer en el grup.

Primer de tot: la firma de Logan es enorme, no pel seu tamany, sino per la genialitat i per ser un merescut homenatge a Agmar.

Ara llegint les totxanes de Logan veig que la critica no es tant ferotge com em va semblar ahir, i estic d'acord en la majoria de coses. Explico les que vull matitzar:

El que es epic o no. Tot arrivarà Logan. Considero que al nivell actual els persanatges son aventurers tipics. Es a partir de nivell 10 que es podrà considerar als aventurers com sers amb una capacitat per sobre la mitjana, seran herois, i les partides seran epiques.

El elementalista, amagat la majoria del temps, es va deixar veure confiat de que tenia la situació controlada, pero en realitat la seva unica defensa eren els mercenaris i el elemental. En el moment que Logosh va a començar a tallar membres amb facilitat, el monjo de Hoth es va plantar davant seu i d'una ostia l'hi va treure la meitat dels punts de vida va perdre tota la ventatge. No va tornarse invisible i fugir per pena com dius. Realment estava sol contra 3, el elemental ja l'habia deixat, i tenia a Itir, el sanguinari Logosh i a Agmar davant. 3 contra un, a correr. I per cert, no va obrir la boca en tot el combat, de burlarse dels PJ's res.

Sobre els primers auxilis, si recordes Logan, vaig reinterpretar les regles per que en una situació sense combat, poguesis tallar la hemorragia, sempre sense realitzar accions violentes, encara que no poguesis ferho per tirada.

I ja esta, que tinc que anar a currar. Despres contesto a l'ultim post d'en Logan, que l'ha escrit al mateix temps que jo aquest.

Aqui esta la meva resposta a la totxana:

Cita :

Jo juraria que una de les llistes d'encanteris què té el meu pal.ladí, "Vías de Defensa" o "Vías de Protección", inclou en encanteri de nivell 3 o 4 anomenat "Oració de Protección" que puja +5 a les tirades de resistencia elementals dels companys del pal.ladí (al pal.ládi no, s'ha de fotre). I també em sona haver vist a les descripcions de les races de "Mundo de las Sombras" alguna raça amb sumadors o penalitzadors a "tiradas de resistencia contra frío" o "tiradas de resistencia contra calor". Pot ser que estigui enrecordant-me de coses que en realitat apareixien a "El Senyor de los Anillos", o que estigui confonent-ho amb una altra cosa. Ho menciono només perque veig que això de si la magia elemental de TR o no sembla ser un tema recorrent.

La magia qu esmentes diu exactament: "Cualquier amigo del paladin en un radio de 3m sustrae 5 de ataques elementales y añade 5 a todas las TR contra sortilegios". Diferencia clarament que contra atacs elementals bonifica a la BD y contra sortilegis suma a la TR. Les bonificacions contra fred o calor d'algunes races s'apliquen especialment contra condicions climatologiques. El fred natural (com una tempesta de neu) no afecta ostensiblement un elf, pero un raig de gel llançat magicament el danyarà igual que a un humà.

Cita :

1 - Les trampes normalment estàn per a protegir alguna cosa, o per a fer pensar que estan protegint alguna cosa, quan en realitat l'únic que protegeixen és una trampa encara més mortífera que aniquilarà a tot el grup. La trampa del dungeon de Ton Bor protegia absolutament res.

2 - L'arquitecte nan que va dissenyar la trampa ho va fer mentre anava begut, o se li va acabar el pressupost abans de concluïr-la. Les trampes solen fer-se per a matar a qui caigui en elles, no per a esgarrapar-lis la planta dels peus. El senyor Logosh, en plena posesió dels seus punts de vida, hauria pogut travessar tot el passadís amb trampa inclosa llimitant-se a caminar per sobre de les punxes, ja que entre l'armadura i la seva descomunal reserva de punts de vida, la única possibilitat que tenien les punxes de aturar-lo era que alguna d'elles li provoqués un crític de perforació prou potent. A més, és la primera trampa que veig en la que la persona que l'activa queda atrapada per ella mateixa.

3 - La trampa no era èpica. Una trampa èpica és qualsevol que surt a les pel.lícules d'Indiana Jones, ja sigui la sala que es tanca i comença a baixar el sostre, la pedra rodona gegant que baixa pel passadís... Aquestes trampes suposen un desafiament en las que tot el grup ha de treballar en equip per a trobar una manera de superar-les. La trampa del dungeon de Ton Bor només estava per a putejar una mica.

La trampa protegia l'accés al temple i la forja, tot i que una de les entrades al temple no esta protegida (per on va entrar Agmar). En cas d'invassió es una ajuda. A un humanoide corrent el mataria, a Logosh per suposat no.

Cita :

El problema no és la presència de la sierpe acuàtica en un llac soterrani. El problema és que la sierpe va apareixer sense avisar, i no només afegia absolutament res a la trama de la partida (excepte donar-lis un ensurt als personatges, ¡però era un ensurt èpic!), sino que tenia el potencial de descarrilar la campanya. Els nostres personatges podrien decidir perfectament que la presència de la sierpe és una amenaça per als habitants de Ton Bor, i planificar una operació conjunta amb la guarnició de la ciutat per a parar-li una trampa i matar-la. Mentrestant, el metamorf ja ha fet via cap a Pedra Celestial i s'ha apoderat fa estona de l'artefacte màgic que no ha de caure en mans del Jerrak Ahrenret. Però això els personatges no ho saben. ¿No voldrà el màster que comencem a fet metajoc i actuar en conseqüència?

Una sierpe no avisa, es un depredador molt mobil amb una inteligencia més aviat primitiva. Esta allà i punt. Els PJ's sont molt lliures de dedicarse a caçarla, sols m'ho heu de dir i jo prepararé la partida adient, es per aixó que al finalitzar cada sesió pregunto quins plans de futur tenen els jugadors. Us aseguro que els jugadors sou lliures de suar de la Caixa Gris, Luarto Shang i la Jerah Ahrenreth, la campanya esta oberta, sols diume que voleu fer.

Cita :

Deixant de banda les tendències suicides innates dels personatges del jugador Skellos, no hi havia cap element que poguès avisar de la presència d'una criatura perillosa en el passadís. El perill més imminent era que a l'Agmar se li acabés l'aire abans de poder emergir de l'aigua. El fet de que l'aigua on estava nedant estiguès bruta i fastigosa podia prendre's com a prova de que no hi podia viure cap criatura en ella. A més, la sierpe va apareixer sense avisar. Ni ombres inquietants sota l'aigua, ni esquelets de víctimes anteriors repartits pel fons del seu catau. I quan la sierpe va aparèixer, crec recordar que l'Agmar va prendre la decisió correcta: fugir. La sierpe es també el primer monstre amb que em topo que és capaç de fer metajoc i actuar en conseqüència, identificar sense cap problema qui era el causant de l'encanteri de llum amb el que l'Itir va intentar distreure-la (i fracassant misserablement, perque les tirades de resistència de la sierpe eren certament èpiques).

L'aigua no estava bruta, sols fosca. La daga iluminada només el permetria veure a 3 metres, i al no tenir visió nocturna no va poder veure la sierpe fins que va ser tard. Agmar es va posar a escalar la balconada amb la sierpe a la seva esquena, +35 a la BO de la sierpe.

Actuar en consecuencia? Ningu va dir que s'amagava despres de cridar la seva atenció amb un raig de descarrega de Bako. La sierpe sortí del cau a veure que passava i us va veure al instant. En el mateix torn que Bako llança el segon raig la sierpe ataca, tots sortiu corrent enrrera menys Itir que es queda realitzant un sortilegi. La sierpe veu clarament que llança la explosió de llum i decideix atacarlo. Encara vaig ser massa bo permentent a Itir fugir despres de realitzar el sortilegi.

Sobre les tirades de resistencia, en realitat s'ahurien de anomenar "resistencies magiques" per que els modificadors s'apliquen directament a la tirada de atac, la victima no tira daus. La formula es la seguent:

50 + Bonificació Caracteristica atacant + tirada oberta 1d100 - Bonificació Resistencia Defensor +- Bonificadors per diferencia de nivell +- Preparació.

Les bonificacions per nivell es de +-10 per nivell (+ si el blanc te menys nivell, - si el blanc te més).

La magia funciona si el resultat es 100+

Amés les criatures grans i enormes tenen modificadors que els fan menys vulnerables a la magia.

En definitiva, afectar a la sierpe amb magia no elemental esta gairebé imposible.

Cita :

Parlant d'èpica, si algú si la sap l'èpica a la mort de l'Agmar, prego em faci el favor d'explicarme-la.

Gens epica, es cert.

Cita :

I nosaltres anem en camí de convertir-nos en els nois dels encàrrecs dels Mestres del Saber. Bé, si nosaltres no som èpics, al menys ens consola que els nostres enemics sí ho seràn. Són tan èpics que no els afecten les restriccions de l'escenari que sí afecten als jugadors. (Per on s'ha acabat escapant l'elementalista? Per les escales que duen al segón nivell i estàn barrades per una corrent de fluxe? Per el llac soterrani on viu la sierpe que s'ha cruspit a l'Agmar? Per les portes d'entrada que la guarnició de la ciutat manté tancades i barrades? O potser ha passat entre nosaltres en forma invisible mentre els guardies les obrien per a que nosaltres sortissim? És tan èpic que no ens deixa ni fer tirades de percepció per a veure si notem alguna cosa estranya!).

Ja que ho vols saber, l'elementalista torna a Ton Bor per una ruta segura, si vols t'ensenyo el mapa el dia que ens veiem. Ho vaig tenir en compte. Poder tornarse invisible fa que l'hi resulti facil sortir de l'Antiga Ciutat. Un cop més, al contrari que en altres campanyes que he arvitrat en que el camí a seguir el marcava jo, com quant a Fading Suns el grup va treballar per lUll Imperial, en aquesta la campanya esta totalment oberta. Kulthea s'exten als vostres peus, inclos podeu ser malvats, i no esteu obligats a visitar al Mestre del Saber, pero aviseume i preparare la partida segons les vostres accions.

Cita :

Vull fer constatar també que el sistema de creació i desenvolupament de personatges de "Rolemaster" fomenta la hiperespecialització.................Sabeu que hauria passat si haguessim tingut un lladre en el grup? Que, quan ens vam trobar amb el passadís inundat, hauria dit: "Espereu aquí, que jo soc el qui millor sap nedar del grup. Enseguida torno." S'hauria internat en el passadís, i se l'hauria cruspit la sierpe. I hauria mort fent exactament el que se suposa que havia de fer en el grup.

Si, els personatges estan especialitzats, pero es que amés m'estic trovant que personatges com el de Itir que transfereix els seus punts de Habilitats Generals a Llistes de Sortilegis.

Un lladre hauria pringat amb la sierpe, pero hi ha profesions tipus Guardabosques, Animista, Bardo, Nighblade... que son capaços de detectar la presencia de trampes o vida animal. Un Vidente te sortilegis de adivinació. També habrieu pogut intentar rematar a l'elementalista amb magia de Detectar Invisivilitat. Ara mateix al grup no hi ha ningú al grup amb aquest tipus de magia. No es culpa de ningu, cadascú s'ha fet el que ha cregut més divertit, es el que hi ha.

Bones sento no poder haver asistir a la partida pero tenia coses que fer i el temps just em sao molt de greu espero que a la proxima em sigui posible asistir.

No voy a mencionar nada sobre la épica por que me parece que el Sr. Logan ya lo ha dicho todo sobre esa cuestión, solo posteo para hacer un apunte.

Cita :

Si, els personatges estan especialitzats, pero es que amés m'estic trovant que personatges com el de Itir que transfereix els seus punts de Habilitats Generals a Llistes de Sortilegis.

Eso es totalmente mentira. Nunca me he desviado puntos de habilidades generales a listas de sortilegios, me he desviado esos puntos a Idiomas, o habilidades secundarias para más trasfondo del personaje. ¿Razón de por qué hago eso? por que como ya ha comentado el Sr. Logan aunque me pusiese todos los puntos en esa sección seguiría siendo un inútil en esas habilidades, así que considero que sería un desperdicio inmundo de puntos, (solo hay que ver ese -73 a nadar para comprender el porqué). ¿Qué algún día eso me traerá una muerte al estilo Agmar? Probablemente sí, pero me la habría aportado igual si hubiese puesto los puntos en ello.

Y si alguna vez me desvié algún punto de habilidades generales a listas de sortilegios y por lo que sea no lo recuerdo, lo consideraría bien, porque son esas listas lo que me permiten hacer que personajes como el del paladín Markus, no pasen a formar parte del altar de los “héroes” difuntos por desangrarse como un inútil.

PD: Realmente la firma de Logan es buenísima, hacía mucho tiempo que no me reía tanto XD.

Cita :

El que es epic o no. Tot arrivarà Logan. Considero que al nivell actual els persanatges son aventurers tipics. Es a partir de nivell 10 que es podrà considerar als aventurers com sers amb una capacitat per sobre la mitjana, seran herois, i les partides seran epiques.

Crec que aquí es troba el nucli del malentés. Poc desprès de que jo m'incorporés a la campanya, vaig sentir al Draco fent el comentari de que ell volia que "aquesta campanya fos èpica". Hauria sigut més entenedor que ens haguès dit que ell volia que "aquesta campanya s'anès tornant cada vegada més èpica". D'aquesta manera ens hauriem estalviat la sensació de que en aquesta campanya tothom és èpic menys els personatges, que de moment nomès s'han salvat perque de moment estàn tenint més sort que els seus enemics.

És important que aquests malentesos s'hagin solucionat ràpidament, perque si no el master s'exposa a que els jugadors comencin a queixar-se de tot sense que ell entengui perqué, com jugadors de fútbol que es queixen per vici o per intentar esgarrapar tots els avantatges possibles. Si el nivell de risc que el master sap que corren els personatges i el nivell de risc que els jugadors creuen que corren els seus personatges no és el mateix, també es corre el risc de que una partida es vagi a fer punyetes perque, en el moment clau, els jugadors han actuat de manera suïcida ("¡Ens creiem que erem èpics!" "¡Doncs, no! ¡Només sereu èpics a partir de nivell 10!") o tot el contrari, s'han acollonat i han fugit amb la cua entre les potes ("¡Que podeu entrar, que ja sou èpics!" "¡I una merda! ¡Cada vegada que ens sortim del camí principal ens acaben trencant la cara!").

Sobre les puntualitzacions sobre el comportament de l'elementalista piròman, la conducta de la sierpe acuàtica, i la presència de la trampa en el passadís, em semblen molt ben trobades, però m'agradaria comentar una cosa: per molt justificades que estiguessin, durant la partida, no ho semblava.

És a dir, durant la partida, els jugadors van acabar fent-se la impresió de que l'elementalista era vident i profeta a temps parcial, que la trampa estava en aquell lloc simplement "perque sí", i que la sierpe havia sortit directament de la taula d'encontres. Tot i que és comprensible que els personatges no en tinguin coneixement d'aquestes coses, per als jugadors si que aquestes coses els haurien de resultar més evidents.

La cosa es va agreujar pel fet que la fugida de l'elementalista, la mort de l'Agmar, la trampa en el passadís, i l'aparició estel.lar de la sierpe, van tenir lloc de manera succesiva. És a dir, els jugadors veien que passaven coses estranyes que estaven fora del seu control, i que aquestes coses passaven "perque sí". Si entre cadascún d'aquests successos haguès passat una miqueta més de temps, o haguessim tingut algún altre encontre entre mig, segurament no hauria sigut tan molest. És a dir, si durant la nostra primera exploració de la ciutat soterrània ens haguessim trobat la sierpe, o ens haguessim menjat la trampa, no ens hauria resultat potser tan estrany. Però, tal i com van passar les coses, semblava que la sierpe s'haguessi instal.lat ahir en el llac soterrani, o que la trampa l'haguessin reactivat expressament perque sabien que avuí nosaltres anavem a passar per allí.

Aquests problemes tenen una sol.lució tan fàcil com que, al final de la partida, algún jugador li pregunti al máster: "¿Escolta, Draco, la trampa de les punxes... protegia algo?" i el màster constesti: "Home, doncs originalment protegia el temple que hi havia després, el que passa és que han passat anys i el temple està fet caldo." Però, si tots aquests dubtes venen el mateix día i un darrera de l'altre, els jugadors tendiràn a pensar que tot estava fet a propòsit per a fer-lis la punyeta i no s'aturaràn a cercar una altra explicació.

- - - - - - - - - -

Comentaris sobre el sistema de joc i previsions per a futures partides:

- El sistema de regles es dedicarà a fer la punyeta a màster i jugadors quan menys s'ho esperin. Com ja he dit abans, "Rolemaster" no està pensat originalment per a fer un típus de partida èpica, de manera que haurem d'anar aplicant pedaços cada poques sessions per anar sol.lucionant els problemes a mesura que es pressentin.

Hi han dos aspectes que crec poden resultar problemàtics en un futur proper, i tot i que no fa falta que es comenci a cercar una solució immediata, sí que n'hauriem de ser conscients de que són un problema en potència:

1. El sistema d'iniciativa és aberrant. Hi han personatges que van més depressa vestits amb una cota de malles que anant en calçotets, i es transformen en tortugues de panxa enlaire quan es posen una armadura de cuir. A més, en alguns casos pot resultar més útil tenir una iniciativa baixa en lloc d'una alta. Sí, amb iniciativa alta ataques primer, però amb iniciativa baixa obligues al teu oponent a actuar primer i decidir si vols concentrar-te en la defensa o en l'atac perque quan et toqui actuar ja sabràs si durant aquest torn el teu enemic t'impactarà amb el seu atac o no. Si l'atac del teu enemic t'impacta, et llimites a intentar parar-lo, i ja atacaràs en el proper assalt - si el teu enemic falla, cas en el qual et llimites a tornar a parar, i així contínuament fins que falli. Per contra, si l'atac del teu enemic falla, pots atacar sense por a represàlies, perque en cas de que no te'l carreguis, sempre pots parar el seu contraatac en el següent torn. En canvi, la gent que va primer per ordre d'iniciativa se la juga. O ataco amb tot i espero carregar-me'l, o ataco amb el 50% i preparo la defensa contra un atac que potser no hi arriba.

Aquest problema de les iniciatives no és exclusiu del "Rolemaster", però en el sistema de regles original quedava parcialment compensat pel fet de que, al començament del teu torn, teníes que decidir com reparties la teva BO entre atac i defensa, independentment de les iniciatives dels combatents. En la "Draco Edition", com que fins que no et toca actuar no has de decidir si faràs un "100% atac, 50% defensa" o un "50% atac, 100% defensa", els personatges lents poden urdir estrategemes com: "Si el meu enemic m'impacta quan m'ataqui, pararé amb tot, si falla, atacaré amb tot." Cosa que els personatges ràpids no poden fer. Han de llimitar-se a: "Ataco amb tot i espero carregar-me'l perque sino contraatacarà i jo no podré parar-lo".

2. La hiperespecialització de personatges o "fa falta un lladre al grup". A part de la solució obvia de que el meu pal.ladí faci una ronda per les tabernes de Ton Bor intentant reclutar a algú PNJ Lladre, se m'ocudeixin dues solucions:

La primera, potenciar al màxim tots els bonificadors possibles. El meu pal.ladí només podia curar-se amb tirades obertes degut al -20 a l'activitat que li provocava la seva ferida. Però, si el meu pal.ladí tingués algún bonus per equip adecuat (equip de primers auxilis de bona qualitat: +15 a les tirades de Primeros Auxilios), ajuda de dos dels seus seus companys (+5 per cada jugador que ajudi a qui fa la tirada) i es prengués un parell de torns concentrant-se en el que ha de fer i prenent-se les coses amb calma (+10 per cada torn que es pasi preparant-se) hauria acumulat un total de (15+5+5+10+10) +45 a la tirada, amb lo qual només el modificador total de la seva tirada hauria sigut de (45 + 25 (la seva habilidad de primers auxilis) - 20 (la ferida) +50. Una gran millora respecte a la situació original.

Més o menys és el que vas fer durant la partida, dictaminant que, en situació que no fos de combat, la penalització per ferides no s'aplicava, o directament acabava superant la tirada. Però aquesta situació de "el meu personatge no pot fer res" pot tornar a tenir lloc en altres situacions. Potser no s'hauria mala idea mirar qué diu el manual de "Rolemaster" sobre modificadors positius aplicats per equip que t'ajudi en la activitat que estàs realitzant. Un personatge amb un +5 a escalar és un inútil integral que no pot pujar-se ni a una cadira, però amb un +10 per botes d'escalada, un +20 per guants i grampons, i un +20 per anar lligat a una corda que ha subjectat previament un altre company, la situació millora considerablement.

O podem dictaminar que, amb l'equip adequat, no fa falta fer la tirada si el personatge té uns mínims coneixements i no està en cap situació estressant (un equivalent de la regla de "escullo 10" o "escullo 20" de "Dungeons & Dragons").

També es podria mirar què ens diu el manual de "Rolemaster" sobre èxits parcials en les activitats. Crec recordar que en el llibre de "Personajes y Campañas" hi havia una Taula de Moviment i Maniobra en la que, segons el que treies a la tirada, aconseguies un èxit més o menys complet en el que volies fer. És a dir, si volies escalar una pared de tres metres i el màster decidia que era una maniobra dífícil (cosa que implica un penalitzador a la teva tirada), si el resultat de la teva tirada era, per dir algo, 75, a lo millor la taula et deia que, en maniobres difícils, això representa un èxit del 50%. És a dir, per fallar la tirada el personatge no es queda clavat al terra, sino que només aconseguia pujar a metre i mig d'alçada, i aleshores tenia que tornar a tirar.

Amb una regla d'èxits parcials, s'elimina el "tot o res" que de moment estem tenint. Fallar una tirada de nedar no implica ofegar-se o quedar-se a la platja perque no vols mullar-te els peus. Implica que avances molt lentament, i hauràs de fer moltes més tirades per a travessar nedant la distància que necesites cobrir (cosa que augmenta les teves probabilitats de treure una tirada prou dolenta com per a que t'agafi un tall de digestió, comenci's a empassar aigua, o directament t'ofeguis).

Itir, no cal que gastis els teus punts de Generals en Nedar, es evident que seria inutil, pero les demés habilitats com Correr o Escalar si et serien utils. No se on han anat a parar, a Idiomes, a Secundaries, i estic segur que en els primers nivells a Llistes de Sortilegis, pero dels 13 rangs que hauries de tenir en Generals (12 per 2/nivell +1 del nivell 0) només en tens 4. tots els jugadors son lliures de dessarrotllar la fitxa com vulgueu, pero esta clar que si la majoria les tens en negatiu es per que has volgut.

El Logant te molta raó en tot el que diu de la epica i errors de les regles. Pero es que no hi ha cap sistema de regles perfecte! El tema de les armadures i iniciatives ja estava al MERP, i recordo que es un dels sistemes de regles més jugats en la historia dels jocs de rol en aquest país. També hi ha exits parcials. Amb un 75+ en el resultat final de la tirada es exit parcial, amb un 100+ exit complet. Si algun cop no he aplicat be la regla ha estat per descuit o per que en aquell moment he considerat que la acció només es podia resoldre amb un exit complet. A vegades també aplico modificadors sense dir res.

La majoria de problemes que pugui haber en les regles tenen una solució: utilitzar el reglament de Rolemaster tal com es. Pero crec que cap de nosaltres vol un sistema tant barroc i lent com es. Jo acepto el sistema tal com es, amb les seves virtuts i defectes, i si es pot anar millorant poc a poc es pot fer.

I parlant de modificacions: existeix un sortilegi en varies llistes amb asterisc (*) que permet desviar un atac cos a cos en -100. Aixó permet a la practica augmentar la BD una barbaritat sense una penalització important a l'atac (-10), atacnat cada torn i desviant atacs mentre quedin punts de poder. Molt encertadament a la quarta edició de Rolemaster el -100 s'ha convertit en un -50. El sortilegi queda nerfejat i em sembla adecuat.

En el proxim post parlaré de les opcions que tenen Skelos o Joker per un nou PJ que sigui profitós i bo pel grup.

Ara que menciones els sortilegis amb asterisc (*), m'acaba de sorgir un dubte sobre les penalitzacions a l'activitat que afecta directament al meu personatge.

Una part important dels sortilegis de les llistes de pal.ladí tenen asterisc, indicant que formular l'encanteri nomes ocupa un 10% de l'activitat que un personatge pot dur a terme durant un torn. En principi, això es resol a nivell de regles en que el personatge tindrà un -10 a qualsevol altra acció que dugui a terme, com per exemple, atacar.

Això d'entrada em sembla bé, però detecto unes quantes incompatibilitats amb alguns encanteris de les meves llistes. El dos primers encanteris de la "Via de las Armas": Ataque +5 i Ataque +10, es tornen inútils perque la bonificació que donen es perd degut a aquests penalitzador de -10 a l'atac per "atacar a un 90% en lloc de un 100%". És a dir, el meu pal.ladí invoca un sortilegi d'atac +10 i ataca en el mateix torn, i el resultat és que perd dos punts de poder sense obtenir cap benefici. Ara mateix, se m'ocorren dues solucions.

1 - Aquests encanteris de nivell menor només els pots aprofitar si ataques durant l'atac següent. És a dir, el pal.ladí Markus invoca l'encanteri durant el torn 1, i fa qualsevol altra cosa que no impliqui un atac (moure's, parar, ballar breakdance, etc). Al torn 2 podrà atacar amb el +5, el +10, o el que sigui.

Amb encanteris de nivell més alt de la llista "Vias de las Armas", com Atac +40 o +50, formular l'encanteri i atacar en el mateix torn sí que es converteix en una opció viable, ja que el bonificador a l'atac seguiria essent considerable (+30 o +40).

2 - Si en un torn un personatge pot fer una acció i moure's fins a tres metres, podria el meu pal.ladí invocar un "Ataque +5" + "Ataque +10" i atacar sense la penalització de -10 SEMPRE I QUAN NO ES MOGUI, ja que si normalment es pot atacar i moure's en un mateix torn, això implica que un atac no representa el 100% de l'activitat d'un torn, i per tant, renunciant a moure'm estic deixant "punts d'activitat lliure" que podria aprofitar per a invocar l'encanteri? Hi ha alguna regla de "Rolemaster" que especifiqui quina porció del torn està ocupada per l'atac (o qualsevol altra acció) que faci i personatge i quina porció està ocupada pel moviment?

No tinc ganes de fer quotes, pero se suposa q el meu "monjo-guerrer-mono-tirilles" pot fer de "lladre" a efectes práctics... Sempre i quan els encanteris de la llista serveixen de quelcom, pq si el un elementalista te auto-focus a la esquena, malament anem...

Amb aixo em vinc a referir q el sistema de joc té errades greus que es podrien solucionar parlant-ne, però ens entestem en autojustificarnos y en justificar que el q falla es el sistema, en lloc de fer servir el sentit comú en segons quines circumstancies...

Uff Logan, això es filar molt prim. Els 3 metres son gratis, intentar treuren profit no ho veig be. Segons la 4rta Edició, atacar costa entre el 60-100% de l'activitat. Per cada -10% de l'acció en el torn per sota per 100% es penalitza l'atac en -10 a la BO, per no estar calculant porcentatges. En el baixón després d'accelerarse del monjo de Hoth em vaig equivocar, i a partir d'ara ho farem com dic; quant estiguis al 50% de l'acció, es penalitza la maniobra en -50, incloent la Defensa Adrenal, i tampoc pots atacar per que no arrives al 60% de l'acció en el torn necesaria, pero si pots realitzar un altre sortilegi instantani (*). Recordo que els sortilegis amb asterisc (*) només requereixen un 10% del torn.

El elementalista no tenia auto-focus. Com ja ha dit en Logan, quant s'ataca cos a cos, o amb un projectil de foc, el atacant es pot moure fins 3 metres, i també rotar per encararse al obgectiu. El que vas aconseguir amb el salt es que no pogues aplicar la bonificació per contacte en el projectil (+30 crec recordar). El elementalista no va fer més en tot el torn.

M'alegro que els dubtes s'hagin anat aclarint poc a poc.

Transcric part de la taula d'on trec els porcentatges, encara que normalment no la porto a les partides:
Preparar un sortilegi 90% (es posible llençar un sortilegi amb * i començar a concentrarse en un altre en el mateix assalt).
Llençar un sortilegi 75%
Llençar un sortilegi (*) 10% (mai es poden llençar 2 sortilegis en el mateix asalt, excepte si s'esta accelerat).
Mantenir la concentració en un sortilegi actiu 50% (hauria de mirar si es posible mantenir la concentració i llençar un altre sortilegi (*) en el mateix asalt, pero crec que si).
Maniobra de moviment o estatica 10-100% a criteri del DJ
Atacar cos a cos 60-100%

Aquest post esta especialment dedicat a Joker i Skelos, que han mostrat interés en cambiar de PJ. Skelos deia de frese un Bruixot, pero el rol de usuari d'Esencia pur l'ocupa ara mateix Bako. Dos PJ's tant semblants al grup no seria el millor.

Ara mateix el grup esta faltat d'algun PJ amb capacitats per la mobilitat o la infiltració. Veig dos solucions:

1. Que Jocker retiri a Bako i es faci un nou PJ amb aquestes virtuts. Jocker ha mostrat algun cop interés per ferse un Nightblade. Aixó deixaria camí lliure a Skelos per ferse un PJ tipus Bruixot, Mag o Elementalista.

2. Que sigui Skelos que es faci un d'aquests PJ's i Jocker continui jugant amb Bako.



Les profesions que recomano per tenir un grup equilibrat son:

-Barbaro

-Explorador

-Bribon

-Ladrón



O algun usuari de magia com:

-Bardo, que disposa de magia per manipular els sons ajudant-lo a ser discret, i també te magia de coneixement, estudi i tasació d'obgectes.

-Nighblade, que disposa de magia per la infiltració i l'assassinat. Només tinc 4 llistes basiques per aquesta profesió, així que si algú sel vol fer podra elegir dos llistes obertes o tancades de Mentalisme com a basiques.

-Guardabosques, el millor guia que pot haber.

-Indagador. Aquesta profesió no la tinc inclosa per ara en el sistema, es nova de la 4rta Edició, semi-usuari d'Esencia, amb magia semblant a la del Nightblade pero més enfocada al lladrocini, detecció i seguiment d'obgectes marcats, obrir portes, etc... Si algú estigues interesat podria inclourela al sistema Draco's Edition

Cal dir que qualsevol d'aquestes ultimes profesions pot apendre llistes malvades. Els nous PJ's comencen a nivell 4.

Hola! vuldria dir, que apart del que punguem pensar els pj's sobre els motius de que perque esta aixo aki perque esta aixo alla i fen una mica d'autocritica. Crec que si el grup de pj's tal i com fem les coses TOTS [/b] al combat ens anesim a una orgia, on la proporcio de noies per noi fos de 3 a 1 acabariem la nit donan-nos pel cul (sense anim d'ofendre a ningu). Aixi crec que ens tindriem d'organitzar d'alguna manera, perque no pasi el que ens passa.
Com a aportacio deixo anotades un parell de posicions que podriem adoptar en combat.
En el cas de que estiguem tot el grup, 7 pj's podriem obtar per la formacio M W. En el cas que el grup de pj's sigui de 6, podriem obtar per E (en forma de trident)
Si fosim 5 pj's podriem fer la formacio de dau o la pentagonal
Be doncs, aqui us deixo aixo, perque ho comenteu, potser d'aquesta manera com a minim fem que rebem menys mal.

Com ja t'he dit, aixó de les formacions depén molt de l'entorn i la gent que vingui a la partida. Normalment els que sou bons en cos a cos ja es posseu davant. Diumenge passat et vas colocar davant i vas rebre una de bona.

Ja he estar parlant amb tu Jocker, i amb Skelos, per veure quin PJ pot substituir a Agmar. Skelos esta mirant diferents posivilitats.

Un altre tema, he contactat amb una persona que s'ha dedicat a traduir totes les llistes dels "Companions" de Rolemaster Segona Edició al Castellà, pero ho va deixar a mitjes amb part de les de Canalització, així que tinc noves llistes d'aquest regne. Em sap greu no ampliar més el regne de Mentalisme, pero es que esta tot en anglés i jo no el domino gens. De Esencia no esta malament, amb totes les llistes de Elementalista que tinc al llibre Fuego y Hielo. Una de les coses que més m'agraden de Rolemaster es el sistema de llistes de sortilegis, actualment tinc 269 llistes, la majoria accesibles als PJ's.

Añadides:

-Nova profesió de Semi-Usuari de Canalització, el Cazador de Brujas, amb 5 llistes basiques. Es bo en armes, rastrejar, interrogar, torturar, retenir, detectar i disipar magia. El veig una barreja de Van Helsing i inquisidor. A mi em mola molt.

-3 noves llistes malvades de Canalització: Putrefacciones (o como pudrirse en vida), Maldiciones Oscuras i Vias de la Crueldad (dolooooooorrrrr).

-3 noves llistes basiques per Druida que es sumen a les altres 6: Maestria con los Insectos (plagas i enjambres), Maestria del Clima i Vias de las Bestias (o com ser una mica animal). El Druida pot elegir només 6 de les 9 llistes disponibles com basiques. Sols 6.

-Noves Tancades de Canalització. A Ceremonias, Combinar Poder, Jihad, Vias del Guardian (aquesta es oberta) i Magia de las Burbujas s'hi sumen: Campeon Sagrado (magia pel donar poder al guardespatlles del Clergue), Vias de la Supervivencia i 3 llistes per realitzar exorcismes.



PD: Ja se que barrejo Castellà i Català, es que faig servir la terminologia dels llibres, que son en Castellà.

PD2: La setmana que be el Juanjo te festa. Partida?

Per motius d'agenda, no hi ha partida Diumenge. Al Juanjo l'hi va be jugar dissabte pero no dilluns, encara que es festa, i segurament a Joshua també l'hi va be dissabte, ho sabre dimecres. El cas es que a partir d'ara ho tinc liat per quedar diumenges. Al Victor no l'hi va be el dissabte. Anire parlant amb vosaltres per saber que fem al final.

Elia, Alfred, Jordi, Xavi, com us va Dissabte?

A mi em va bé tant dissabte com diumenge.

Oh! Si al victor no li va be i no pot venir no tindrem cures pel grup
On anirem a parar. jejejejej

Logan escrigué:

A mi em va bé tant dissabte com diumenge.

+1

JokeR escrigué:

Oh! Si al victor no li va be i no pot venir no tindrem cures pel grup
On anirem a parar. jejejejej

El Jordi es fara un personatge que curarà millor que el Clergue del Victor, o això es l'ultim que em va dir, mirant el partit del Barça al Plantaciones.

Veig que Juanjo, Elia, Alfred, Xavi us va be dissabte, el Joshua i el Jordi m'ho han de confirmar, el Victor no pot ser aquest cop.